“Nullis in verba” i la famosa poma

Nullius in verba

Les anteriors paraules en llatí signifiquen “en paraules de ningú” i composen el lema de la Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge. La Royal Society va ésser fundada el 1660 i és la societat científica més antiga existent en l’actualitat. D’entre la llista dels seus presidents destaquen figures clau de la història de la ciència, com per exemple William Thompson -més conegut com a Lord Kelvin- (president de 1890 a 1895), Ernest Rutherford (president de 1925 a 1930), o sir Issac Newton (president de 1703 a 1727). Precisament volia parlar d’aquest darrer personatge ja que, per a celebrar els 350 anys de la Roylal Society, la institució acaba de publicar el manuscrit que relata la història tan mitificada de com Sir Issac Newton va inspirar les seves teories físiques, que varen donar la Llei de la Gravitació Universal, a l’observació de la caiguda d’una poma (1666).

La biogrfia de Newton (Memoirs of Sir Isaac Newtons life) escrita el 1752 pel seu amic William Stukeley tot just ara ha sortit a la llum dels arxius de la Royal Society gràcies a la publicació del facsímil digital del manuscrit. El podeu trobar a la secció turning the pages del web de la Royal Socyety amb accés lliure.

Clica la imatge i accedeix al facsímil digitaliutzat, un cop allà clicant cada pàgina la fareu girar per tal de seguir llegint les posteriors.

Tal com diu l’actual president de la Royal Soiciety, Martin Rees, es tracta d’un instrument preciós per als historiadors de la ciència. Jo us animo a intentar llegir-lo (no sé si l’anglès antic és comprensible actualment o podem trobar dificultats de comprensió com ens pot passar llegint català antic) a veure si realment la famosa poma (segurament la 2a més famosa de la història) va caure sobre el cap del científic britànic.

Referències:

Ciència a Satélite

Ens assabentem a través de Genciencia de l’existència de Satélite, un diari gratuït sobre temes de ciència. El primer número va aparèixer el passat desembre, sortirà cada mes i té una tirada inicial de 5000 exemplars. De moment, però, només podran gaudir de la publicació els ciutadans de Barcelona i voltants.
Una interessant iniciativa que cal tenir en compte, ja que és una manera eficient i fàcil de fer arribar la informació científica a la població. Segur que aquesta publicació farà despertar la curiositat vers la ciència a més d’un lector o lectora, i és que aquest és un dels principals objectius de la divulgació científica!

Com veuen els nens als científics?

ImageEl portal Recerca en Acció porta una entrada sobre l’activitat de la darrera Nit de la Recerca 2009 Com és un científic o científica. Segons aquest portal, les primeres anàlisis porten a les següents conclusions.

1/ La recerca es fa dins d’un laboratori: un 70% dels dibuixos mostra científics tancats dins d’un laboratori. Només un 20% dels casos mostren escenaris a l’aire lliure (l’altre 10% no es pot atribuir a cap escenari)

2/ Els científics porten bata blanca. Almenys això es el que passa en un 60% dels dibuixos. En un 35% porten ulleres.

3/ Hi predominen els químics. Un 55% dels dibuixos inclouen estris de laboratori identificables amb la química, com ara matrassos. I en un 25% apareixen instruments propis de l’astronomia.

4/ Dominen els homes. Un 40% dels dibuixos reprodueixen homes científics, un 25% reprodueixen dones i un altre 25% mostra junts a científics d’ambdós sexes.

L’entrada de ReA fa altres interessants valoracions sobre l’activitat de la RN09 coordinada per la C4D. Gràcies a Receca en Acció i felicitats per la nova imatge del seu blog-web.

Efecte Mpemba

Acabo de descobrir l’existència de l’Efecte Mpemba, el qual m’ha cridat molt l’atenció. Aquí el tenim:

Descobriment de l’efecte

Es té constància de que aquest procés va ésser observat per primera vegada pel filòsof grec Aristòtil cap al 300 A.C. qui, erròniament, va explicar l’efecte recolzant-se en la seva idea de l’antiperistesi, segons la qual té lloc l’increment de la intensitat d’una qualitat com a resultat de l’aplicació de la qualitat contrària. No va ser fins l’any 1963 que aquest fenomen es va fer famós i va començar a ser estudiat científicament quan, a un institut de Tanzània, un estudiant anomenat Erasto B. Mpemba va descobrir empíricament a la classe de cuina que l’aigua ensucrada, que preparaven per fer gelats, es congelava més de pressa si aquesta era calenta que no pas si es trobava a menys temperatura. Més endavant el Dr. Osborne (física) va dur a terme estudis del procés i els resultats el van portar a confirmar les observacions dutes a terme per l’estudiant d’institut. El 1969 Osborne i Mpemba van publicar els resultats conjuntament a la Physics Education. Aquest fenomen, que sembla contradir el sentit comú i la termodinàmica, el coneixem actualment com a efecte Mpemba en honor a aquest estudiant.

Vídeo d’un experiment on es visualitza l’efecte Mpemba. 4 tubs d’assaig que contenen un mateix volum d’aigua líquida a diferents temperatures són introduïts a un congelador, la temperatura ambient a l’nterior del qual és de -18 ºC. S’observa que l’aigua que es congela més ràpidament és la dels tubs que inicialment es trobaven a temperatures més altes.

Explicació científica

Actualment encara no hi ha una única explicació a aquest complex efecte, de manera que tots plegats ens haurem de posar a rumiar, però es proposen molts efectes que hi poden contribuir. Aquí en tenim alguns:

A l’augmentar la temperatura del l’aigua continguda en un recipient…

-s’afavoreix l’evaporació d’aquesta, de manera que hi ha menys quantitat d’aigua líquida per congelar.

-i al ser refredat es creen uns corrents de convecció en el si del volum d’aigua (per la diferència de densitats entre les masses d’aigua de diferent temperatura), que afavoreixen l’intercanvi de calor i, per tant, la congelació.

-s’afavoriex el procés d’intercanvi de calor per radiació d’aquesta massa d’aigua calenta (tot i que aquest factor és gairebé menyspreable en el nostre exemple).

-disminueix la quantitat de gasos dissolts en el volum d’aigua ja que a l’augmentar la temperatura de l’aigua disminueix la solubilitat d’aquestes impureses gasoses en ella. Els gasos dissolts en l’aigua fan disminuir el seu punt de congelació.

-A més a més cal considerar també l’afavoriment de l’intercanvi de calor per convecció entre les parets del recipient i l’aire fred del congelador. Un recipient que conté aigua calenta, a diferència del que conté aigua freda, al ser introduït en un congelador evita l’acumulació de gebre (literalment el fon) a la seva superfície, la capa del qual envoltant el recipient alentiria el procés d’intercanvi de calor. Això mateix passa amb la capa de gel que inicialment es formaria a la superfície de l’aigua freda (tal i com passa als estanys i rius a l’hivern) i que alentiria el procés d’intercanvi de calor i, per tant en el nostre cas, de congelació de la totalitat del volum del recipient.

Ara que ha entrat una onada de fred al nostre país i sembla que els propers dies (quan ens deixi la nuvolositat que ara mateix ens cobreix i que fa precipitar neu a gairebé totes les cotes) podrem assolir temperatures negatives en superfície a gairebé tot el territori, pot ser un bon moment per experimentar aquest efecte posant 2 vasos amb un mateix volum d’aigua, un a temperatura ambient i l’altre el farem bullir al microones, al pedrís de la finestra de l’habitació. Si més no ens ho podem passar bé generant núvols llençant aigua bullint a l’atmosfera que es trobi sota zero tal i com veiem al següent vídeo (les gotes disperses de la qual ràpidament, ara ja sabem per quin efecte té lloc, passaran a convertirse en cristalls de gel generant el visible núvol):

Bons experiments i bon fred!

Referències:

Fotciencia 09

Els Premis Fotciencia09 són un certamen de fotografia científica convocat pel CSIC i la FECYT amb l’objectiu d’apropar la ciència i la tecnologia als ciutadans a través d’imatges que adjunten un comentari del fet científic que s’hi pot veure.
A la pàgina dels premis es poden consultar els guanyadors, ja sigui a través d’un vídeo o en format pdf. El primer premi de la categoria general, la fotografia que s’adjunta, és d’uns fongs capaços d’infectar teixits sense que les plantes mostrin símptomes de malaltia.

Autor: Dª. Maria Salud Sánchez Márquez/ Coautor:D. Iñigo Zabalgogeazcoa

És recomanable fer un cop d’ull a la pàgina dels premis perquè les fotografies són curioses, artístiques i originals.

Fem balanç de la nostra divulgació

Ara que s’acosten els darres dies de l’any 2009 potser és hora de fer balaç de diversos temes, nosaltres (Grup de Divulgació Científica de la C4D, UdG) el fem de la divulgació que en aquests darreres setmanes hem fet per les escoles i IES de la província de Girona. Des de la densa Setmana de la Ciència (13-24 novembre) Pep Duran i Pep anton Vieta  hem voltat per diversos centres educatius presentant la xerrada/performance Reacciona… Explota! Des del Plà de l’Estany a la Selva, de l’Alt Empordà a Girona ciutat… han estat bones experiències, no només pels estudiants de secundària que comencen a descobrir la ciència. Per nosaltres ha estat molt enriquidor conèixer de primera mà la realitat a les aules preuniversitàries i hem visitat prou centres com per poder-nos-en endur una idea prou representativa de la secundària a la província.

Sovint la Ciència no és ben rebuda pels estudiants que s’inicien en ella. Això potser és degut a la forma en que es mostra a les aules, essent rebuda pels alumnes com un grup de llibres guixuts i unes assignatures complicades (la matemàtica, històricament, té aquest mateix problema, potserr intensificat) o potser és degut a un tema més extens, forani a les aules, corresponent a la visió que la societat té de la ciència. I la química, concretament, sovint és vista per la societat en general com una ciènci poc útil i perillosa. Quantes vegades no hem sentit sense tanta química viuríem millor o això porta massa [amb el sentit negatiu de la paraula] química o prefereixo prendre’m un producte natural que no pas un de químic… i quantes vegades hem repetit , els químics, que la química és a per tot, que els productes naturals també són química, que l’oxigen que respirem està format per molècules, formades per 2 àtoms, formats per 8 electrons cada un… i que això és química (Química, naturalment va escriure Claudi Mans el 2003, el podeu llegir a La Truita Cremada o clicant aquí) i quantes vegades hem anat recordant a la població que molts dels productes que anomenem “químics” (estrictament hauríem d’anomenar sintètics) ens ajuden a viure; la penicil·lina, l’àcid acetil salicílic, el sabó… i és que tot és química!

1a entrada al posar la paraula “química” al buscador Google/imatges.

Tornant al tema que volia presentar, adjunto un recull d’imatges de les jornades de divulgació científica a les escoles i IES de la província de Girona presentant el nostre Reacciona… explota!

A Banyoles ens vàrem trobar amb els estudiants dels diversos IES de la vila al teatre d’una escola. Banyoles, 18/11/09.

Gran rebuda a l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric. Hostalric, 20/11/09.

Després de divulgar la química a l’IES vàrem poder gaudir d’un Itinerari Geològic al voltant de la fortalesa d’Hostalric per part de la Carme, hostalriquenca i professora de geologia a Blanes.

Centre Escolar Emprdà de Roses. Roses, 25/11/09.

Al Centre Escolar Empordà vàrem poder descobrir la gran moguda que duen a terme per la Setmana de la Ciència amb activitats diverses per tots els nivells d’estudi, entre les quals em varen cridar molt l’atenció una exposició d’egagròpiles que varen recol·lectar, reconèixer i etiquetar els mateixos estudiants, així com el Concurs dels Científics amb enigmes i unes excel·lents caricatures, en format pòster, dels qui varen posar les bases de la ciència actual. A la imatge el matemàtic Pitàgores i el físic Albert Einstein. Molt recomanable el portal web del Centre Escolar Empordà.

Reacciona… Explota! a l’IES Serrallarga de Blanes. Blanes, 10/12/09.

Experiment de la Sep del Faraó a La Salle de Girona. Girona, 17/12/09.

Des de la Càtedra de Cultura Científicai Comunicació Digital (C4D) de laUdG seguirem divulgant la ciència, i la química en particular, perquè ens apassiona i volem encomanar aquesta passió tot gaudint d’ella.

II Congrés Internacional Art Tech Media

Del dia 18 al 21 de desembre es durà a terme a Barcelona el II Congrés Internacional Art tech Media “Innovación, Redes y Nuevos Medios en la Cultura y en el Desarrollo Social”.
Tal i com es defineix a la pròpia pàgina web, “El Congreso es un lugar de encuentro del arte, la creación y la innovación y de sensibilización institucional, empresarial y social, nacional e internacional, sobre los desafíos y retos que las nuevas tecnologías de la información y comunicación ofrecen para construir la Sociedad del Conocimiento que marcará el futuro de España y del mundo.”
Està dirigit a representants institucionals, de l’àmbit artístic, empreses tecnològiques, universitats, centres d’investigació, mitjans de comunicació… S’hi debatran i presentaran propostes que mostrin les idees i creacions més innovadores del panorama nacional i internacional. La seva pàgina és extensa i hi podreu trobar el programa que es seguirà, els ponents que hi intervindran o els seus objectius.

La C4d, present al congrès ComCiRed

Image

Dilluns i dimarts diversos membres de la nostra Càtedra seran presents al congrès Comunicar Ciencia en Red (ComCiRed), organitzat conjuntament per la FECyT i l’ACCC a la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. Serà una molt bona oportunitat per conèixer diverses experiències de persones i organitzacions que treballen en un camp proper al nostre, i també de mantenir contactes de cara al futur.

Aquest congrès aplega en particular les Unitats de Cultura Científica i Innovació finançades per la FECyT (UCC+i). La C4D ha rebut finançament per aquest tema el 2009, així que podrà participar en la trobada d’UCC+i i prestarà especial atenció a les línies polítiques de futur que la FECyT anunciï.

Cal agrair l’ACCC per la iniciativa d’organtizar conjuntament aquest congrès.

Twitter a la docència

Ens trobem de cop amb varis articles sobre la utilització del twitter en la docència. El Chronicle en parla a la seva edició darrera: Teaching With Twitter: Not for the Faint of Heart on es discuteix l’avantatge de fer servir el microblogging per dinamitzar una classe. per un altre cantó, a l’Inside Higher Ed s’hi parla de Twitter and the learning technology stream en què s’avalua l’avantatge de fer cas als twitts respecte de seguir un RSS.

Tot plegat vé reforçat pel fet que cada cop més fa servir la Internet Mòbil des d’un punt de vista professional, segons un article d’Everyday Influence:

Image