Concursant a Docuciència

Docuciencia és un excel.lent web sobre documentals de ciència, que també té fòrums i altres seccions destinades a destacar la bona ciència i a combatre la pseudociència. Els promotors de Docuciencia proporcionen un vincle directe als vídeos de ciència disponibles a la xarxa, els comenten perquè se sàpiga de què van, i suggereixen d’altres videos relacionats. A més, s’hi poden fer comentaris.

Entre els molts videos disponibles, és recomanable per exemple Física en la ISS – Misión 3: Asuntos del espacio perquè ensenya experiments científics senzills a l’Estació Espacial Internacional, i com es comporten de forma diferent a com ho farien a terra.

Al núvol d’etiquetes de Docuciencia no hi ha ni molècula ni química: és un reflex de la dura realitat: la química no ven, la química no projecte una imatge amable ni positiva. No deu haver-hi gaire documentals de química.

Docuencia no para de fer coses interessants. Fa poc va posar en marxa el Foro Docuciencia. Ara ha promogut un concurs molt senzill (termini 17 de febrer). Val la pena aprofitar-lo, perquè l’únic requisit important és parlar del propi Docuciencia. No costa pas gaire, perquè la feina de @albertofersie i @wis_alien és molt bona. Per cert, tenen un programa molt divertit a Onda Regional de Múrcia.

I és curiós, a Girona vam organitzar un concurs de dibuixar un científic… devia ser la Dibuciència, oi?

“Nullis in verba” i la famosa poma

Nullius in verba

Les anteriors paraules en llatí signifiquen “en paraules de ningú” i composen el lema de la Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge. La Royal Society va ésser fundada el 1660 i és la societat científica més antiga existent en l’actualitat. D’entre la llista dels seus presidents destaquen figures clau de la història de la ciència, com per exemple William Thompson -més conegut com a Lord Kelvin- (president de 1890 a 1895), Ernest Rutherford (president de 1925 a 1930), o sir Issac Newton (president de 1703 a 1727). Precisament volia parlar d’aquest darrer personatge ja que, per a celebrar els 350 anys de la Roylal Society, la institució acaba de publicar el manuscrit que relata la història tan mitificada de com Sir Issac Newton va inspirar les seves teories físiques, que varen donar la Llei de la Gravitació Universal, a l’observació de la caiguda d’una poma (1666).

La biogrfia de Newton (Memoirs of Sir Isaac Newtons life) escrita el 1752 pel seu amic William Stukeley tot just ara ha sortit a la llum dels arxius de la Royal Society gràcies a la publicació del facsímil digital del manuscrit. El podeu trobar a la secció turning the pages del web de la Royal Socyety amb accés lliure.

Clica la imatge i accedeix al facsímil digitaliutzat, un cop allà clicant cada pàgina la fareu girar per tal de seguir llegint les posteriors.

Tal com diu l’actual president de la Royal Soiciety, Martin Rees, es tracta d’un instrument preciós per als historiadors de la ciència. Jo us animo a intentar llegir-lo (no sé si l’anglès antic és comprensible actualment o podem trobar dificultats de comprensió com ens pot passar llegint català antic) a veure si realment la famosa poma (segurament la 2a més famosa de la història) va caure sobre el cap del científic britànic.

Referències:

Efecte Mpemba

Acabo de descobrir l’existència de l’Efecte Mpemba, el qual m’ha cridat molt l’atenció. Aquí el tenim:

Descobriment de l’efecte

Es té constància de que aquest procés va ésser observat per primera vegada pel filòsof grec Aristòtil cap al 300 A.C. qui, erròniament, va explicar l’efecte recolzant-se en la seva idea de l’antiperistesi, segons la qual té lloc l’increment de la intensitat d’una qualitat com a resultat de l’aplicació de la qualitat contrària. No va ser fins l’any 1963 que aquest fenomen es va fer famós i va començar a ser estudiat científicament quan, a un institut de Tanzània, un estudiant anomenat Erasto B. Mpemba va descobrir empíricament a la classe de cuina que l’aigua ensucrada, que preparaven per fer gelats, es congelava més de pressa si aquesta era calenta que no pas si es trobava a menys temperatura. Més endavant el Dr. Osborne (física) va dur a terme estudis del procés i els resultats el van portar a confirmar les observacions dutes a terme per l’estudiant d’institut. El 1969 Osborne i Mpemba van publicar els resultats conjuntament a la Physics Education. Aquest fenomen, que sembla contradir el sentit comú i la termodinàmica, el coneixem actualment com a efecte Mpemba en honor a aquest estudiant.

Vídeo d’un experiment on es visualitza l’efecte Mpemba. 4 tubs d’assaig que contenen un mateix volum d’aigua líquida a diferents temperatures són introduïts a un congelador, la temperatura ambient a l’nterior del qual és de -18 ºC. S’observa que l’aigua que es congela més ràpidament és la dels tubs que inicialment es trobaven a temperatures més altes.

Explicació científica

Actualment encara no hi ha una única explicació a aquest complex efecte, de manera que tots plegats ens haurem de posar a rumiar, però es proposen molts efectes que hi poden contribuir. Aquí en tenim alguns:

A l’augmentar la temperatura del l’aigua continguda en un recipient…

-s’afavoreix l’evaporació d’aquesta, de manera que hi ha menys quantitat d’aigua líquida per congelar.

-i al ser refredat es creen uns corrents de convecció en el si del volum d’aigua (per la diferència de densitats entre les masses d’aigua de diferent temperatura), que afavoreixen l’intercanvi de calor i, per tant, la congelació.

-s’afavoriex el procés d’intercanvi de calor per radiació d’aquesta massa d’aigua calenta (tot i que aquest factor és gairebé menyspreable en el nostre exemple).

-disminueix la quantitat de gasos dissolts en el volum d’aigua ja que a l’augmentar la temperatura de l’aigua disminueix la solubilitat d’aquestes impureses gasoses en ella. Els gasos dissolts en l’aigua fan disminuir el seu punt de congelació.

-A més a més cal considerar també l’afavoriment de l’intercanvi de calor per convecció entre les parets del recipient i l’aire fred del congelador. Un recipient que conté aigua calenta, a diferència del que conté aigua freda, al ser introduït en un congelador evita l’acumulació de gebre (literalment el fon) a la seva superfície, la capa del qual envoltant el recipient alentiria el procés d’intercanvi de calor. Això mateix passa amb la capa de gel que inicialment es formaria a la superfície de l’aigua freda (tal i com passa als estanys i rius a l’hivern) i que alentiria el procés d’intercanvi de calor i, per tant en el nostre cas, de congelació de la totalitat del volum del recipient.

Ara que ha entrat una onada de fred al nostre país i sembla que els propers dies (quan ens deixi la nuvolositat que ara mateix ens cobreix i que fa precipitar neu a gairebé totes les cotes) podrem assolir temperatures negatives en superfície a gairebé tot el territori, pot ser un bon moment per experimentar aquest efecte posant 2 vasos amb un mateix volum d’aigua, un a temperatura ambient i l’altre el farem bullir al microones, al pedrís de la finestra de l’habitació. Si més no ens ho podem passar bé generant núvols llençant aigua bullint a l’atmosfera que es trobi sota zero tal i com veiem al següent vídeo (les gotes disperses de la qual ràpidament, ara ja sabem per quin efecte té lloc, passaran a convertirse en cristalls de gel generant el visible núvol):

Bons experiments i bon fred!

Referències:

Twitter a la docència

Ens trobem de cop amb varis articles sobre la utilització del twitter en la docència. El Chronicle en parla a la seva edició darrera: Teaching With Twitter: Not for the Faint of Heart on es discuteix l’avantatge de fer servir el microblogging per dinamitzar una classe. per un altre cantó, a l’Inside Higher Ed s’hi parla de Twitter and the learning technology stream en què s’avalua l’avantatge de fer cas als twitts respecte de seguir un RSS.

Tot plegat vé reforçat pel fet que cada cop més fa servir la Internet Mòbil des d’un punt de vista professional, segons un article d’Everyday Influence:

Image

Ciència electrònica

cargol@L’accés al coneixement tindrà un nivell sense precedents a la història de la ciència“. Amb aquest subtítol tan motivador Tendencias 21 presenta l’arribada d’una web semàntica que permetrà la col·laboració científica massiva.
Aquesta està essent contruïda per científics del Rensselaer Polytechnic Institute, que han fet un comunicat. Tenint certes semblances amb la Vikipedia, aquesta pàgina possibilitarà que científics, professors i ciutadans puguin revisar dades, interpretar-les, verificar-les, compartir informació o continuar estudis ja començats. Un pas molt important en el camp de la divulgació científica, on sovint és precisament la barrera existent entre científics i societat la que fa que divulgar sigui més complicat. Accés a dades i codi obert perquè qualsevol usuari pugui explorar noves vies per compartir coneixements. La idea és fantàstica, però seria bo que existís algun tipus de control o filtre perquè qui hi accedís pogués saber fins a quin punt el que llegeix és cert o reproduïble, evitant confusions. Si això és així, la iniciativa es presenta com quelcom molt profitós per un rang ampli d’usuaris.

A on?

Tal i com el seu nom indica, la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG aposta per les noves tecnologies, la comunicació a través de la xarxa i la divulgació científica. Per això en aquesta entrada us presentem les diferents vies on podreu trobar la C4D i contactar-hi.

Em primer lloc aquest bloc, on trobareu informació de les novetats i les activitats que realitza la Càtedra. Aquesta també disposa d’un canal de Youtube, Flickr i Facebook. També donem a conèixer la seva adreça de correu electrònic, la qual podeu utilitzar per posar-vos en contacte amb la Càtedra: c4dudg@gmail.com