CONTROL.BURBLE.REMOTE. Post post-activitat

CONTROL.BURBLE.REMOTE,

UN PROJECTE D’USMAN HAQUE

Organitza: Arts Santa Mònica-Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Col·labora: Experimentalia i C4D

(Més informació sobre l’activitat del Burble i Usman Haque a l’entrada del bloc d’abans de l’activitat)

Tota la jornada d’ahir l’equip de Divulgació Científica de la C4D UdG la vàrem passar a Barcelona al costat de l’equip Experimentàlia (de Dani Jiménez), entre el Centre d’Art Sta. Mònica i el passeig marítim. Al matí varem animar als ciutadans més joves a construir models moleculars mitjançant la globoflèxia a la terrassa del Centre d’Art Sta. Mònica. D’aquesta manera vàrem trencar el gel per començar la relació, que duraria tot el dia, entre Ciència i Art.

I a la tarda, al mateix centre, vàrem dur a terme, els tallers científics relacionats directament amb l’activitat que s’estava preparant per a les 7 del vespre al passeig marítim. Així, organitzats per Dani Jiménez, vàrem presentar els tallers “Leds, llums i dibuixos a l’aire”, “Mòbils, ones transversals i polaritzadors”, així com el seguici del de globoflèxia molecular.

Finalment, com a acte de culminació de la jornada (i motiu de tanta expectació), sota l’atenta mirada de Cristòfor Colom, la gran estructura a base de fibra de carboni, globus plens d’He i LEDs de diversos colors, projectada per l’arquitecte Usman Haque, va ésser aixecada cap al cel de la ciutat comtal. Aquell vespre el navegant català no podia estar assenyalant enlloc més que a aquella nova (i efímera) illa flotant a l’aire, el nou Nou Món.

– Gravació del CONTROL.BURBLE.REMOTE:

– I un resum de les millors imatges:

De dreta a esquerra, baix: Pau, Pep, Anna, Laia; dalt: Dani, Rosa Maria, Gemma, Anabel, Paula i Pepquímic. Experimentàlia i C4D UdG.

D’esquerra a dreta: Dani, Rosa Maria, Usman Haque, Pepquímic, Pep i Laia.

CONTROL.BURBLE.REMOTE.

Cristòfor Colom descobreix un nou Nou Món, illa de globus lluminosos surant a l’aire.

(Més informació sobre l’activitat del Burble i Usman Haque a l’entrada del bloc d’abans de l’activitat)

CONTROL.BURBLE.REMOTE. BCN, 27/02/10

CONTROL.BURBLE.REMOTE,

UN PROJECTE D’USMAN HAQUE

Organitza: Arts Santa Mònica-Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Col·labora: Experimentalia i C4D

Acció

de participació col·lectiva

per a una escultura

de

globus

progra-

mables

per

control

remot



ACCIÓ

Dissabte 27. febrer. 2010. 19:00h. Portal de PAU (davant les “GOLONDRINES”)

TALLERS FAMILIARS GRATUÏTS

Dissabte 27.febrer.2010. De 12 a 14h i de 17h a 19h. Arts Santa Mònica

Clica la imatge per descarregar-te el cartell de les activitats programades.


Control.Burble.Remote ACCIÓ

DIA: Dissabte 27 febrer

HORA: 19:00H

LLOC: Arts Santa Mònica – Portal de PAU (davant les “GOLONDRINES”)

T. 93 567 11 10 – www.artssantamonica.cat

PÚBLIC: TOT TIPUS DE PÚBLIC

AMB COMANDAMENTS A DISTÀNCIA/CONTROLS REMOTS

ACTIVITAT: Acció participativa col·lectiva gratuïta


Control.Burble.Remote TALLERS

L’activitat CONTROL.BURBLE.REMOTE (CONTROL.MURMURI.REMOT) ve complementada amb tres activitats de divulgació científica que ens permeten entendre millor com funciona la teranyina de globus fibres de carboni, fil de pescar, leds i transmissors que conformem d’esdeveniment.

1. GLOBOMETRIA: GEOMETRIA + GLOBOFLÈXIA

En l’estructura construïda a CONTROL.BURBLE.REMOTE /CONTROL.MURMURI.REMOT descobrim com Usman Haque dissenya estructures arquitectòniques complexes amb formes geomètriques molt simples i alhora comuns a la natura com l’hexàgon.

Aquest taller participatiu proposa que els visitants construeixin amb globus la seva forma geomètrica, entenguin com està dissenyat el Control.Burble.Remote i finalment mostrar com aquestes formes geomètriques omplen la natura i aconsegueixen una enorme complexitat amb la suma de formes geomètriques simples.

DIA: Dissabte 27 febrer

HORA: MATÍ: de 12 a 14h.

TARDA: de 17h a 19h.

LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3Drassanes T93 567 11 10

PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR

ACTIVITAT: GRATUÏTA


2. LEDS, LLUMS I DIBUIXOS A L’AIRE

La llum LED està revolucionant la manera d’il·luminar. Semàfors, panells informatius, fars de cotxes, pantalles planes… Amb un rendiment energètic extraordinari ben aviat les nostres cases estaran il·luminades amb LEDS i deixarem enrere més de cent trenta anys d’il·luminació incandescent.

Veniu a gaudir d’un workshop interactiu on descobrireu què són i com funcionen els LEDS i per què aquesta font de llum lleugera i manejable està dins dels globus de Control.Burble.Remote. Participeu alhora en la construcció de la font de llum més senzilla del món per pintar un quadre lumínic a l’aire.

DIA: Dissabte 27 febrer

HORA: TARDA: de 17h a 19h

LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3 Drassanes T 93 567 11 10

PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR – JOVES I ADOLESCENTS

ACTIVITAT: GRATUÏTA


3. MÒBILS, ONES TRANSVERSALS I POLARITZADORS

Mòbils, ràdio i televisió, comandaments a distància… tots ells tenen una cosa en comú: utilitzen les ones electromagnètiques per comunicar-se. Aquest taller proposa endinsar-se en el món de les ones per entendre: Què són? Com s’ho fan per enviar informació? Però, sobretot, per què a Control.Burble.Remote utilitzen aquesta tecnologia per interaccionar amb els globus?

Gaudiu d’una activitat participativa on us proposem descobrir un món extraordinàriament quotidià alhora que desconegut: les ones electromagnètiques. Atreviu-vos a construir la vostra ona transversal i descobrir com viatja l’energia i la informació al nostre voltant.

DIA: Dissabte 27 febrer

HORA: TARDA: de 17h a 19h

LLOC: Arts Santa Mònica. La Rambla 7. M-L3 Drassanes- T 93 567 11 10

PÚBLIC: PÚBLIC FAMILIAR

ACTIVITAT: GRATUÏTA


Ei Escolteu! Traieu els vostres comandaments a distància!

Convidem a tots els membres del públic a participar en un espectacle urbà: un núvol de colors flotant que pren vida a través de la manipulació directa i la col·laboració de la gent que està sota. Tot el que heu de fer és portar qualsevol tipus de comandament a distància: el de la tele, el de la cadena de música, el del portàtil Apple, el del DVD – premeu els botons que vulgueu i qualsevol d’ells serà capaç de controlar, influir i “pintar” els colors del Control.Burble.Remote! (control.murmuri.remot).

Meitat instal·lació, meitat acció, el núvol flotant mesura aproximadament uns 25 metres d’alt i 14 d’ample. Consisteix en una xarxa teixida de multimonofilaments; una superestructura a la qual es lliguen un centenar de globus, cada un d’ells conté un sistema electrònic programat per encendres quan rep les senyals infraroges d’una gran varietat d’aparells de control. Gairebé tots els comandaments a distància i qualsevol dels seus botons haurien de tenir un efecte en el disseny. La contribució individual de la gent es converteix en una part integral d’una espectacular i efímera acció urbana.

Els comandaments a distància ens són més familiars com elements de confinament: necessiten que adoptem relacions estrictes basades en la reclusió i en el consum cap als nostres aparells i dispositius electrònics. Són objectes individualistes, domèstics i atomitzadors que ens controlem més del que nosaltres els controlem a ells. En Control.Burble.Remote, aquesta relació fa un gir de 180 graus. El públic es converteix en l’artista i la relació de la gent amb els seus comandaments a distància i entre les pròpies persones s’externalitza, es posa en comú i es torna més sociable.

Control.Burble.Remote, que celebrarà la seva premiere mundial a Barcelona, forma part d’una sèrie d’experiments de participació que hem anat desenvolupant al llarg d’aquests últims set anys, començant amb Sky Ear a Fribourg (2003), Open Burble a Singapur (2006) i la Burble més recent a Londres, que va inaugurar la London Fashion Week el 2007. Tots aquests projectes utilitzen materials de base semblants (globus programables que s’encenen i que es poden configurar de mil maneres diferents) per tal d’aconseguir diferents interaccions: via mòbil en el cas de Sky Ear; a través del disseny i la manipulació directa del públic en el cas de l’Open Burble; i a través del tremolor físic: empenyent-lo, girant-lo, sacsejant-lo en el cas del Burble a Londres. Cada iteració dels projectes és una nova evolució en la seva forma, coreografia i interacció – i cadascuna d’elles suposa noves estructures de participació.

Imatge de l’ Open Burble a la bienal de Singapur (2006).

Imatge de l’ Open Burble a la bienal de Singapur (2006).

Simulació de l’estructura i el ball de llum de colors que es va craear a la bienal de Singapur (2006).

Burble London (2007).

Burble London (2007).

Fins dissabte a BCN!

Més informació a:

JPO 2010 a la UdG

Divendres vinent, dia 19 de febrer, la Universitat de Girona t’obre les portes per oferir-te la millor oferta per als teus futurs estudis universitaris.

Demà passat podràs gaudir de les activitats informatives que tindran lloc als 3 campus de la Universitat (Campus Barri Vell, Campus Centre, Campus Montilivi) així com a l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia i a l’Escola Universitària de Fisioteràpia Garbí. Per consultar l’horari de les diverses activitats que tindran lloc a cada Facultat i Escola clica aquí.

Concretament a la Facultat de Ciències t’oferirem diverses activitats que començaran a 2/4 de 10 del matí i acabaran a 2/4 de 2. A més a més de les xerrades informatives de cadascun dels 4 graus que s’hi imparteixen (Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals i Química) podràs gaudir de tallers relacionats amb aquestes disciplines científiques, com observacions microscòpiques de mostres biològiques o un taller de levitació per superconducció, visites guiades per la Facultat i molt més.

La UdG també obre les seves portes onlie, especialment per als joves preuniversitaris. Així pots descobrir la universitat mitjançant les xarxes socials i les diferents eines 2.0 on hi és present (Facebook, YouTube, Twitter,…). Per això la UdG ha creat el web 4u.udg.edu per descobrir-les, la UdG x tu!

Divendres 19 no et quedis a l’institut, vine a la Universitat!

No deixis que t’ho expliquin els teus companys, viu la UdG en 1a persona.


Infoirmació extra i entrades relacionades

Geometria i bombolles de sabó

El passat vespre-nit (04/02/2010) membres de la C4D vàrem gaudir d’una gran classe de geometria. Gràcies a Anton Aubanell, les seves bombolles de sabó i la seva passió per les matemàtiques, els assistents a la xerrada Descobrim la geometria a través de les bombolles de sabó vàrem passar una molt bona estona meravellant-nos de la ciència de les bombolles de sabó. La conferència del professor Aubanell va ésser la 1a del cicle Experiències matemàtiques a l’abast de tothom, organitzada per la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la UdG on podrem assistir cada dijous, fins el dia 25 de febrer, a partir de les 8 del vespre a la Casa de la Cultura de Girona. Juntament a aquest cicle de xerrades ala Casa de la Cultura podem visitar l’exposició Experiències matemàtiques, organitzada pel Museu de les Matemàtiques de Catalunya (mmaca) a la mateixa Casa de la Cultura.

Carles Barceló (director de la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica de la UdG), esquerra, presentant el professor Anton Aubanell abans de començar la xerrada.

Actualment, Aubanell és el responsable del CREMAT (Centre de recursos per ensenyar i aprendre matemàtiques. Departament d’Educació) i durant molts anys va ser professor de matemàtiques de l’IES Sa Palomera de Blanes i de Didàctica de les Matemàtiques a la Universitat de Barcelona.

Yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.

Amb les anteriors paraules del poeta Antonio Machado, Aubanell va començar la seva xerrada. Gràcies a les bombolles de sabó vàrem poder experimentar i visualitzar la propietat física de la tensió superficial, així com entendre perquè les gotes d’aigua o les mateixes bombolles de sabó són esfèriques.

Amb un filferro, un cordill i aigua sabonosa el professor Aubanell ens va mostrar l’acció de la tensió superficial.

Amb paraules de l’històric professor de ciències gironí Josep Estalella, Aubanell va introduir les seves estructures metàl·liques i plàstiques a la solució sabonosa i ens va fer entrar al món màgic de la geometria.

…”al retirarlo se obtendrán bellísimas combinaciones de láminas líquidas planas e irisadas que se cortarán según rectas de exquisita finura. Rompiéndose algunas láminas para destruir el trabazón del conjunto se
obtendrán interesantes superficies alabeadas”.

Ciencia Recreativa (Josep Estalella), 1918

Amb dues plaques de metacrilat, incolores, unides entre elles, equidistants, amb un nombre n de claus metàl·lics cilíndrics vàrem començar a experimentar amb l’objectiu de demostrar la teoria que diu que un volum de líquid lliure prendrà una forma tal que la seva superfície exterior sigui mínima. Gràcies a un projector de llum tos els assistents vàrem poder seguir els experiments veient la planta de les diverses estructures de plaques de metacrilat.

  • 3 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un triangle acutangle.

Donat el triangle ABC, gràcies a les bombolles de sabó vàrem trobar, geomètricament, el punt F tal que la suma FA + FB + FC és mínima. F és conegut com a el punt de Fermat. A més a més observem que tots els angles lliures entre les superfícies de sabó són de 120º.

  • 4 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un quadrat ABCD. Resolent el problema d’ Steiner per aquests 4 punts també vàrem obtenir una forma els angles de la qual tots eren de 120º (i en aquest cas amb 2 punts d’Steiner S1 i S2). El seu anàleg en 3D el veiem a la imatge [5].

  • 6 claus cilíndrics uneixen les 2 plaques formant un hexàgon, on els seus angles ja són de 120º.

[1]

[2]

[3]

I entre 6 punts que formen un hexàgon (on ja tenim angles de 120º) l’aigua sabonosa no dubta en formar aquesta figura geomètrica de 6 costats [1] però el professor Anton va aconseguir desafiar la tensió superficial apretant aquestes parets des de l’interior creant-hi una bombolla de sabó [2] obtenint així un cercle al seu exterior. On l’àrea d’aquest cercle exterior és la suma de les àrees de l’hexàgon inicial i el cercle interior creat bufant. I traient aire de la bombolla hexagonal vàrem obtenir una bombolla hexagonal més petita amb unes parets que unien els seus vèrtex amb els 6 claus formant una figura la planta de la qual de seguida em va fer pensar en la molècula de benzè (deformació professional) en la qual es mantenen els angles de 120º com el seu perímetre.

I el més espectacular va arribar quan Aubanell va treure les seves estructures tridimensionals per submergir-les en l’aigua sabonosa.

  • Submergint una estructura metàl·lica en forma de tetràedre vàrem obtenir 6 làmines planes i triangulars que es tallen en quatre arestes que convergeixen en el baricentre del tetràedre. Llavors Aubanell va introduir una bombolla al baricentre del tetràedre i la va bufar creant una bombolla tetraèdrica de cares corbades! [4]

[4]

  • Submergint ara una estructura cúbica a l’aigua sabonosa vàrem obtenir una làmina plana i quadrada en el centre sostinguda per dotze làmines planes en forma de trapezi [5] que ,en aquest cas, vàrem observar com bufant en el pla central s’obté un cub amb les cares corbades [6].

[5]

[6]

Per acabar vàrem observar la formació d’una de les estructures més sorprenents, per la seva bellesa i simplicitat, la catenoide [7] aconseguida estirant un cilindre construit fusionant dues bombolles amb dues anelles.

[7]

Es tracta d’una geometria meravellosa però efímera! De fet això ja passa. Sovint les coses belles són efímeres: el vol d’una papallona, una flor, una mirada càlida, una posta de sol,….

Anton Aubanell

Llocs web relacionats:

Matins de la química 2010

Dimecres passat, dia 20 de gener, els laboratoris de docència del Departament de Química de la UdG varen obrir les portes per als alumnes de batxillerat científic de diversos centres de la província de Girona. En la VII edició d’ Els Matins de la Química, els alumnes preuniversitaris es varen poder apropar a la química experimetal i teòrica participant d’unes experiències de laboratori a més a més de rebre una xerrada sobre la seguretat i una visita guiada pels laboratoris de recerca del Departament.

Entre les activitats que vàrem dur a terme hi havia la determinació de metalls en dissolucions, de l’àrea de química analítica; la identificació dels diferents principis actius que cointenen alguns fàrmacs més qüotidians, química orgànica, graus de llibertat vibracionals de molècules – fem ballar el model d’una molècula, química teòrica i el taller de l’alquímia – transmutem el coure en plata i or, química inorgànica i química recreativa.

Estudiants de 1r de Batxillerat d’Anglès. Departament de Química de la UdG, 20 de genert de 2010.

Taller d’orgànica, identificació dels diferents principis actius en fàrmacs quotidians.

Després de la visita de més d’un centenar d’estudiants de la demarcació, els objectius previs a l’activitat divulgativa s’han complert i ja està tot a punt per la seguent activitat corresponent a les Practiques de grups-classe que tindran lloc diàriament durant la setmana que ve. En aquest ocasió estudiants de batxillerat de Tossa, Vic, Palafrugell, Roses, Loret, Calella, Tordera, Blanes i Girona ciutat, seran químics als laboratoris del Departament de química de la UdG.

Per més informació obriu el aquest document en pdf.

Els Matins de la química 2010 a la premsa:

“Nullis in verba” i la famosa poma

Nullius in verba

Les anteriors paraules en llatí signifiquen “en paraules de ningú” i composen el lema de la Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge. La Royal Society va ésser fundada el 1660 i és la societat científica més antiga existent en l’actualitat. D’entre la llista dels seus presidents destaquen figures clau de la història de la ciència, com per exemple William Thompson -més conegut com a Lord Kelvin- (president de 1890 a 1895), Ernest Rutherford (president de 1925 a 1930), o sir Issac Newton (president de 1703 a 1727). Precisament volia parlar d’aquest darrer personatge ja que, per a celebrar els 350 anys de la Roylal Society, la institució acaba de publicar el manuscrit que relata la història tan mitificada de com Sir Issac Newton va inspirar les seves teories físiques, que varen donar la Llei de la Gravitació Universal, a l’observació de la caiguda d’una poma (1666).

La biogrfia de Newton (Memoirs of Sir Isaac Newtons life) escrita el 1752 pel seu amic William Stukeley tot just ara ha sortit a la llum dels arxius de la Royal Society gràcies a la publicació del facsímil digital del manuscrit. El podeu trobar a la secció turning the pages del web de la Royal Socyety amb accés lliure.

Clica la imatge i accedeix al facsímil digitaliutzat, un cop allà clicant cada pàgina la fareu girar per tal de seguir llegint les posteriors.

Tal com diu l’actual president de la Royal Soiciety, Martin Rees, es tracta d’un instrument preciós per als historiadors de la ciència. Jo us animo a intentar llegir-lo (no sé si l’anglès antic és comprensible actualment o podem trobar dificultats de comprensió com ens pot passar llegint català antic) a veure si realment la famosa poma (segurament la 2a més famosa de la història) va caure sobre el cap del científic britànic.

Referències:

Efecte Mpemba

Acabo de descobrir l’existència de l’Efecte Mpemba, el qual m’ha cridat molt l’atenció. Aquí el tenim:

Descobriment de l’efecte

Es té constància de que aquest procés va ésser observat per primera vegada pel filòsof grec Aristòtil cap al 300 A.C. qui, erròniament, va explicar l’efecte recolzant-se en la seva idea de l’antiperistesi, segons la qual té lloc l’increment de la intensitat d’una qualitat com a resultat de l’aplicació de la qualitat contrària. No va ser fins l’any 1963 que aquest fenomen es va fer famós i va començar a ser estudiat científicament quan, a un institut de Tanzània, un estudiant anomenat Erasto B. Mpemba va descobrir empíricament a la classe de cuina que l’aigua ensucrada, que preparaven per fer gelats, es congelava més de pressa si aquesta era calenta que no pas si es trobava a menys temperatura. Més endavant el Dr. Osborne (física) va dur a terme estudis del procés i els resultats el van portar a confirmar les observacions dutes a terme per l’estudiant d’institut. El 1969 Osborne i Mpemba van publicar els resultats conjuntament a la Physics Education. Aquest fenomen, que sembla contradir el sentit comú i la termodinàmica, el coneixem actualment com a efecte Mpemba en honor a aquest estudiant.

Vídeo d’un experiment on es visualitza l’efecte Mpemba. 4 tubs d’assaig que contenen un mateix volum d’aigua líquida a diferents temperatures són introduïts a un congelador, la temperatura ambient a l’nterior del qual és de -18 ºC. S’observa que l’aigua que es congela més ràpidament és la dels tubs que inicialment es trobaven a temperatures més altes.

Explicació científica

Actualment encara no hi ha una única explicació a aquest complex efecte, de manera que tots plegats ens haurem de posar a rumiar, però es proposen molts efectes que hi poden contribuir. Aquí en tenim alguns:

A l’augmentar la temperatura del l’aigua continguda en un recipient…

-s’afavoreix l’evaporació d’aquesta, de manera que hi ha menys quantitat d’aigua líquida per congelar.

-i al ser refredat es creen uns corrents de convecció en el si del volum d’aigua (per la diferència de densitats entre les masses d’aigua de diferent temperatura), que afavoreixen l’intercanvi de calor i, per tant, la congelació.

-s’afavoriex el procés d’intercanvi de calor per radiació d’aquesta massa d’aigua calenta (tot i que aquest factor és gairebé menyspreable en el nostre exemple).

-disminueix la quantitat de gasos dissolts en el volum d’aigua ja que a l’augmentar la temperatura de l’aigua disminueix la solubilitat d’aquestes impureses gasoses en ella. Els gasos dissolts en l’aigua fan disminuir el seu punt de congelació.

-A més a més cal considerar també l’afavoriment de l’intercanvi de calor per convecció entre les parets del recipient i l’aire fred del congelador. Un recipient que conté aigua calenta, a diferència del que conté aigua freda, al ser introduït en un congelador evita l’acumulació de gebre (literalment el fon) a la seva superfície, la capa del qual envoltant el recipient alentiria el procés d’intercanvi de calor. Això mateix passa amb la capa de gel que inicialment es formaria a la superfície de l’aigua freda (tal i com passa als estanys i rius a l’hivern) i que alentiria el procés d’intercanvi de calor i, per tant en el nostre cas, de congelació de la totalitat del volum del recipient.

Ara que ha entrat una onada de fred al nostre país i sembla que els propers dies (quan ens deixi la nuvolositat que ara mateix ens cobreix i que fa precipitar neu a gairebé totes les cotes) podrem assolir temperatures negatives en superfície a gairebé tot el territori, pot ser un bon moment per experimentar aquest efecte posant 2 vasos amb un mateix volum d’aigua, un a temperatura ambient i l’altre el farem bullir al microones, al pedrís de la finestra de l’habitació. Si més no ens ho podem passar bé generant núvols llençant aigua bullint a l’atmosfera que es trobi sota zero tal i com veiem al següent vídeo (les gotes disperses de la qual ràpidament, ara ja sabem per quin efecte té lloc, passaran a convertirse en cristalls de gel generant el visible núvol):

Bons experiments i bon fred!

Referències:

Fem balanç de la nostra divulgació

Ara que s’acosten els darres dies de l’any 2009 potser és hora de fer balaç de diversos temes, nosaltres (Grup de Divulgació Científica de la C4D, UdG) el fem de la divulgació que en aquests darreres setmanes hem fet per les escoles i IES de la província de Girona. Des de la densa Setmana de la Ciència (13-24 novembre) Pep Duran i Pep anton Vieta  hem voltat per diversos centres educatius presentant la xerrada/performance Reacciona… Explota! Des del Plà de l’Estany a la Selva, de l’Alt Empordà a Girona ciutat… han estat bones experiències, no només pels estudiants de secundària que comencen a descobrir la ciència. Per nosaltres ha estat molt enriquidor conèixer de primera mà la realitat a les aules preuniversitàries i hem visitat prou centres com per poder-nos-en endur una idea prou representativa de la secundària a la província.

Sovint la Ciència no és ben rebuda pels estudiants que s’inicien en ella. Això potser és degut a la forma en que es mostra a les aules, essent rebuda pels alumnes com un grup de llibres guixuts i unes assignatures complicades (la matemàtica, històricament, té aquest mateix problema, potserr intensificat) o potser és degut a un tema més extens, forani a les aules, corresponent a la visió que la societat té de la ciència. I la química, concretament, sovint és vista per la societat en general com una ciènci poc útil i perillosa. Quantes vegades no hem sentit sense tanta química viuríem millor o això porta massa [amb el sentit negatiu de la paraula] química o prefereixo prendre’m un producte natural que no pas un de químic… i quantes vegades hem repetit , els químics, que la química és a per tot, que els productes naturals també són química, que l’oxigen que respirem està format per molècules, formades per 2 àtoms, formats per 8 electrons cada un… i que això és química (Química, naturalment va escriure Claudi Mans el 2003, el podeu llegir a La Truita Cremada o clicant aquí) i quantes vegades hem anat recordant a la població que molts dels productes que anomenem “químics” (estrictament hauríem d’anomenar sintètics) ens ajuden a viure; la penicil·lina, l’àcid acetil salicílic, el sabó… i és que tot és química!

1a entrada al posar la paraula “química” al buscador Google/imatges.

Tornant al tema que volia presentar, adjunto un recull d’imatges de les jornades de divulgació científica a les escoles i IES de la província de Girona presentant el nostre Reacciona… explota!

A Banyoles ens vàrem trobar amb els estudiants dels diversos IES de la vila al teatre d’una escola. Banyoles, 18/11/09.

Gran rebuda a l’IES Vescomtat de Cabrera d’Hostalric. Hostalric, 20/11/09.

Després de divulgar la química a l’IES vàrem poder gaudir d’un Itinerari Geològic al voltant de la fortalesa d’Hostalric per part de la Carme, hostalriquenca i professora de geologia a Blanes.

Centre Escolar Emprdà de Roses. Roses, 25/11/09.

Al Centre Escolar Empordà vàrem poder descobrir la gran moguda que duen a terme per la Setmana de la Ciència amb activitats diverses per tots els nivells d’estudi, entre les quals em varen cridar molt l’atenció una exposició d’egagròpiles que varen recol·lectar, reconèixer i etiquetar els mateixos estudiants, així com el Concurs dels Científics amb enigmes i unes excel·lents caricatures, en format pòster, dels qui varen posar les bases de la ciència actual. A la imatge el matemàtic Pitàgores i el físic Albert Einstein. Molt recomanable el portal web del Centre Escolar Empordà.

Reacciona… Explota! a l’IES Serrallarga de Blanes. Blanes, 10/12/09.

Experiment de la Sep del Faraó a La Salle de Girona. Girona, 17/12/09.

Des de la Càtedra de Cultura Científicai Comunicació Digital (C4D) de laUdG seguirem divulgant la ciència, i la química en particular, perquè ens apassiona i volem encomanar aquesta passió tot gaudint d’ella.

St Albert 09 i Setmana de la Ciència

Divendres passat, dia 13 de novembre de 2009, a la Facultat de Ciències de la UdG va ésser festa grossa! Durant tot el matí es va celebrar la diada de Sant Albert (patró dels científics, 15 de novembre) amb la V Fira de la Química.

1

Rebuda dels estudiants de batxillerat dels diversos centres de la demarcació que divendres ens varen venir a visitar. Vestíbul de la Facultat de Ciències, 10 h.

Els estudiants de batxillerat que vàrem rebre a la Facultat de Ciències de la UdG varen poder gaudir i participar de diversos tallers, exposicions, demostracions i xerrades de divulgació científica.

Així es va inaugurar l’exposició Química i esport: Nous materials en esports de muntanya, resultat del treball acadèmicament dirigit dut a terme per l’estudiant de química Pau Bosch i el professor Pep Duran. L’exposició s’ha presentat en forma de plafons informatius on, de forma detallada, s’hi ha mostrat la importància de la química en la investigació i síntesi de nous materials, més resistents i lleugers, necessaris per a facilitar i incrementar la seguretat dels diversos esports de muntanya com l’apinisme o l’escalada. La inauguració de l’exposició va estatar acompanyada per una espectacular exhibició d’escalada a càrrec dels professionals d’Aresta.

2

Inauguració de l’exposició Química i esport: Nous materials en esports de muntanya per part dels autors, Pau Bosch i Pep Duran (Química UdG, C4D UdG).

4

Exposició Química i esport: Nous materials en esports de muntanya. D’esquerra a dreta, Jordi Cañigueral (alpinista), Pep Duran (Departament de Química UdG/ C4D UdG) i Pau Bosch (estudiant de químiques, UdG).

5

9

Exhibició d’escalada a càrrec dels professionals d’Aresta en motiu de la inauguració de l’exposició Química i esport: Nous materials en esports de muntanya.

Els estudiants preuniversitaris que divendres varen visitar la Facultat de Ciències també varen poder participar en diversos tallers com el Racó del fred: Petrifiquem una flor o Què és un superconductor. On varen poder descobrir algunes aplicacions del nitrogen líquid, com la congelació ràpida de diversos materials o proporcinar la propietat de superconductivitat a un tipus de ceràmica.

8

Taller Què és un superconductor. Els alumes varen poder veure amb els seus propis ulls com una ceràmica tipus YBCO presenta superconductivitat quan és refrigerada amb nitrogen líquid i com fa levitar un imant. Així, varen poder entendre la seva aplicació en els trens tipus Maglev i varen discutir la seva possible aplicació en la conducció d’electricitat.

Una altra exposició que es va presentar va ésser la titulada Química entre fogons on la protagonista era la química de la cuina i del rebost casolà. Vinagre, sucre, sal, cafè, lleixiu, oli o tefló… tot és química! D’aquesta manera volem mostrar la quotidianitat de la química a les nostres vides.

10

Exposició Química entre fogons.

Per acabar la festa de la Ciència vàrem tenir el gran honor de comptar amb la presència de Francesc Mauri, un dels homes del temps de TV3. Qui ens ha ofert durant tants anys, i esperem que en segueixin molts més, la informació meteorològica del nostre país, divendres ens va presentar la xerrada El canvi climàtic: què hi podem fer. L’Aula Magna de la Facultat de Ciències es va fer petita per escoltar Mauri, qui ens va presentat el fenomen del canvi climàtic com a normal com a concepte (tot canvia i el clima també ho ha get sempre) però anormal (i preocupant) per la velocitat de canvi progressiu que presenta des de fa uns anys, per la influència humana en aquest canvi i pels greus efectes mundials que comencem a notar. Vàrem descobrir que el gas que influeix en major grau en l’efecte hivernacle és el vapor d’aigua, seguit del CO2 i que tenim alternatives a les fonts d’energia actuals, les quals ens causen una dependència dels altres països, com són les energies renovables.

DSC05150

D’esquerra a dreta. Francesc Mauri (conferenciant, meteoròleg de TVC), Victòria Salvadó (Química UdG i Degana Facultat de Ciències UdG) i Miquel Duran (Química UdG i Vicerector de política Científica UdG).

DSC05176

El canvi climàtic: què hi podem fer.
Xerrada a càrrec de Frances Mauri.

Molt bona Setmana de la Ciència 09 a tothom!


Presentació de la C4D al IJCC2.0

Tal i com vàrem anunciar, el passat divendres al Parc Científic i Tecnològic de la UdG varen tenir lloc les I Jornades de Comunicació Científica 2.0, on es va presentar oficialment la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG (C4D).

1

Abans de començar.

2

Sílvia Simon, directora de la C4D, inaugurant l’acte de lapresentació de la Càtedra al costat de Martí Casadesús, vicerector de Qualitat Docent de la UDG.

3

Les IJCC2.0 es varen poder seguir en directe per Internet des del Canal de les IJCC2.0.

Una bona afluència de públic vàrem poder gaudir de les ponències de Francesc Balagué (blocdeblocs.net), Trina Milan (stic.cat/trinamilan.cat), Enric Serra (elpunt.cat) i Miquel Bisbe (eram.cat).

4

Frnacesc Balagué.

5

Trina Milan.

6

Enric Serra.

7

Miquel Bisbe.

Després del descans (coffee networking) tots plegats vàrem poder participar, ja més activament, de la Taula Rodona Comunicació Científica per a la Generació 2.0, moderada per Miquel Duran (edunomia.net) amb Mercè Piqueres (ACCC/lectoracorrent), Marcel Coderch (FECyT), Victòria Salvadó (Degana Facultat Ciències UdG), Jordi Port (diaridegirona.cat), David Segarra (Recerca en Acció) i Gerard Mulà (Telefónica I+D).

8

9

Coffee networking.

10

Taula Rodona: Comunicació Científica per a la Generació 2.0. D’esquerra a dreta: Miquel Duran, Gererd Mulà, Marcel Cuderch, Victòria Salvadó, Mercè Piqueras, Jordi Port i David Segarra.

Benvinguda, C4D!